3.3 Criteris sostenibles

3.3.2 Emplaçament i entorn  

Les característiques de l’emplaçament de l’habitatge i les de l’entorn que l’envolten influeixen en que aquest sigui realment ecològic. Si l’emplaçament destrueix un espai natural o està molt a prop a fàbriques o emissions contaminants de vehicles, de poc serveixen el disseny i instal·lacions ecològiques/cs.

Un aspecte important per triar l’ubicació de la vivenda és la proximitat als llocs d’interès dels inquilins: l’escola, la feina, un hospital, els transports públics, zones verdes... El fet que estiguin més propers a aquests llocs comporta una millora ambiental (produïda per la reducció de l’ús diari del transport privat) i una reducció de temps i diners per l’habitant.

També és molt important escollir un terreny sà i amb una situació òptima que tingui en compte tots els requisits que deu tenir l’elecció del lloc i l’estudi de les relacions amb l’home que habita en ell.

S’ha d’intentar allunyar l’habitatge el màxim de les possibles fonts de contaminació urbanes, com per exemple, la proximitat a àrees industrials, vertederos, centrals elèctriques, cables d’alta tensió, repetidors de televisió i antenes de  telefonia mòbil. També cal evitar construir en terrenys on freqüenten les catàstrofes i riscos naturals (inundacions, incendis, terratrèmols...) i les carreteres molt transitades, que són font de soroll, gasos nocius  i vibracions que perjudiquen l’estructura de l’edifici.

A més, s’hauria de fer un anàlisis geològic del terreny que determini que la seva composició és sana, lliure de la contaminació del sòl, els camps electromagnètics naturals, els cursos d’aigua al subsòl, les falles i cavitats naturals, la presencia del gas radó, els nivells de radioactivitat naturals i la seva capacitat de filtració de l’aigua de pluja, la qual reutilitzarem pels usos dins l’habitatge.

3.3.3 Clima i microclima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Al litoral català, on es troba Sabadell, hi ha un clima mediterrani caracteritzat per uns estius calorosos i secs, hiverns suaus i pluges no gaire abundants que, de vegades, poden ser torrencials, sobretot a la tardor.

El volum de les precipitacions oscil·la entre els 400 mm i els 700 mm i les més abundants es registren a la tardor i a la primavera. El vent més humit és el de llevant, altres també freqüents són el del cerç, que ve de l’Ebre, i el de ponent, que eleva les temperatures de sotavent.

El microclima és el conjunt de factors atmosfèrics que caracteritzen un contorn o àmbit reduït, com una ciutat. Són els petits climes de les regions reduïdes que provenen de variacions del clima general.

Aquests factors són els que afecten principalment l’habitatge i els que primer s’han de tenir en compte a l’hora de construir-lo, perquè l’emplaçament determina les condicions climàtiques a les que ha de fer front l’edifici. Aquest, pot aprofitar aquestes condicions ( vents, sol, pluges...) per aconseguir l’energia renovable que necessita.

3.3.4 Reciclatge

En el repte de crear una vivenda autosuficient que respecti el medi ambient no només podem tenir en compte el disseny de l’habitatge, en el que utilitzarem materials ecològics i saludables, sinó que també hem de tenir cura a l’hora de construir-la i els nostres costums un cop vivim en ella: l’ús que fem de les energies, el consum de recursos...

El reciclatge és un punt clau per a la preservació dels recursos naturals i evitar la contaminació del planeta. Consisteix en aprofitar els residus que no són reutilitzables, transformant-los un altre cop en materials útils. Aquest procés exigeix una demanda d’energia per tal de transportar, classificar i processar novament els residus, però alhora evita la contaminació, al contrari que qualsevol procediment de transformació de matèries primeres, que s’abasteix dels recursos naturals.

 En la casa autosuficient podem col·laborar al reciclatge de residus doblement amb:

• El sector de la construcció, que té la capacitat de reciclar els seus propis residus i molts d’altres sectors. Així, molts materials de construcció sorgeixen de residus de mineria, del sofre i sulfat càlcic de diferents processos químics de fabricació, de fusta, acer, plàstics, vidres i enderrocs, d’estacions depuradores i d’incineració d’escombraries. Aquests residus, un cop reciclats, poden ser utilitzats directament com a materials o empleats per millorar les característiques d’altres materials fent mescles i aliatges.
• En la gestió dels residus domèstics, seguint la filosofia de les tres “erres”: Reduint al màxim el consum, Reutilitzant tot el que sigui possible i Reciclant els residus. Per tal de reciclar-los, hem de classificar els residus curosament a casa i abocar-los separadament en els diferents contenidors. Això permetrà la recollida selectiva i el seu posterior processat.