2. Els habitatges d’ara

L’habitatge ha anat evolucionant al llarg del temps, des de les coves i cabanes utilitzades fa milions d’anys, fins als edificis moderns i perfectament equipats d’ara.

Això es degut al descobriment de nous materials i noves tècniques arquitectòniques i de construcció, però també al canvi de pensament de la societat, que ha variat l’objectiu principal dels habitatges.

Mentre que fa milions d’anys la seva funció essencial era protegir del clima i perills exteriors, ara, a més d’això, ens ha de proporcionar intimitat i el màxim confort possible per tal de créixer de forma sana, sense descuidar la nova importància estètica que, al llarg del temps, se’ls hi ha anat donant.

Per això, als països desenvolupats els habitatges d’ara estan dissenyats cuidadosament i construïts amb un munt de noves tècniques i materials per fer-los estèticament més atractius. A més d’estar per dins plens de luxes, privilegis i capritxos dels usuaris per fer-los més confortables. Totes aquestes novetats ajuden a que els habitatges consumeixin més i produeixin més residus i, per tant, a que augmenti el canvi climàtic.

El món occidental està orientat cap al consum i, en la situació privilegiada en la que estem, podem utilitzar tots els recursos valuosos i insubstituïbles que tenim al nostre abast fàcilment. Els habitatges que creem tenen un disseny despilfarrador i ineficaç, a més del mal cura que en fem d’ells.

En un habitatge, una família mitjana de quatre persones:

(el libro de la casa natural p. 46-58)

·         Consumeix de 45.000 a 180.000 litres d’aigua a l’any (a EEUU uns 1.000 litres diaris):

o   53-45% pels inodors.

o   20-30% per dutxes i banys.

o   5-10% beure i cuinar.

o   8% per rentar la roba.

o   5% per rentar la vaixella.

o   2% pel jardí i el cotxe.

Això suposa el 50% de l’aigua mundial destinada a aquestes aigües sanitàries dels edificis.

·         Genera una tona de residus a l’any, formada per:

o   30% paper i cartró.

o   25% restes de verdures-(orgàniques).

o  15% pols, cendres, substàncies químiques liquides i materials compostos.

o   10% vidre.

o   10% metalls.

o   8% plàstics.

o   2% teixits.

·         Utilitza de 20.000 a 30.000 kWh d’energia a l’any, destinada a:

o   40-60% (depenent del clima i aïllament) per calefacció.

o   20% per aigua calenta.

o   15-30% per cuina, il·luminació i electrodomèstics.

o   La resta està destinada a manteniment i altres gastos fixes.

Això suposa el 50% de l’energia generada pel seu manteniment.

·         Necessiten per la seva construcció

o   El 60% de tots els recursos mundials de materials.

o   Un 3% de l’energia generada només per construir-los.

o   El 80% de la superfície de la millor terra cultivable.

o   El 60% de tots els productes fusters mundials i un 90% de les fustes dures.

Aquestes dades (extretes de El libro de la casa natural) ens confirmen la visió de l’habitatge com a font de contaminació del medi ambient, que està bastant estesa a la societat. Però el que en realitat no sabem es l’efecte perjudicial que realment tenen sobre nosaltres els edificis, que es on passem la major part del nostre temps. 1.

En la població actual, moltes persones que treballen en oficines modernes, edificis públics i escoles s’han queixat de mals de cap, fatiga, adormiment, irritació ocular i nassal, pèrdua general de la concentració, nàusees, nerviosisme...

L’anàlisi de l’aire d’aquests edificis contenia un munt de contaminants químics, a part de tenir una il·luminació fluorescent i una gran proporció de ions positius (que provoquen fatiga, depressió, irritabilitat i mal de cap) respecte dels negatius (beneficiosos per l’organisme) i la impossibilitat de poder regular aquest ambient.

Aquest problema, considerat com a ambiental, s’anomena Sindrome Del Edificio Enfermo (SEE) i genera els símptomes abans esmentats per la permanència prolongada en els nostres edificis moderns, convertits en unitats aïllades hermèticament on es manté a l’interior l’aire viciat i altament contaminat.

Aquest aire es contamina a base de:

1. Gasos i vapors: els combustibles utilitzats per escalfar la casa i per cuinar (gas natural, querosè, petroli, carbó i llenya) emeten substàncies contaminants per l’ambient i perjudicials per a la salut. Es pot arribar a alts nivells als interiors de les cases si estan molt aïllades, i més si la combustió es ineficaç i hi ha pèrdues.
1. Cuines i escalfadors de gas: produeixen grans quantitats de monòxid de carboni, diòxid de carboni, òxids de nitrogen, formaldehid i diòxid de sofre.
2. Estufes portàtils de gas i petroli (querosè): emeten gasos nocius, que no surten a l’exterior de la casa després de la combustió, i molta humitat. Són un risc per a la salut i d’incendi, per això no s’han de utilitzar en habitacions tancades on es poden acumular gasos.
3. Calderes: contaminen l’aire i les fugues produeixen vapors difícils d’eradicar.
4. El fum de la llenya i el carbó de les xemeneies: contenen molts contaminants, com el monòxid de carboni o el diòxid de sofre, i agents cancerígens. Aquests fums haurien de pujar per les xemeneies (contaminant l’exterior), però si estan mal dissenyades, ineficaces, brutes o esquerdades poden impedir la combustió completa i enviar els gasos tòxics a les habitacions.
5. El fum del tabac: dels seus 2.000 components químics, més de 40 són cancerígens.
2. Vapors dels articles domèstics: hi ha un gran nombre de substàncies químiques orgàniques (normalment extretes del petroli) utilitzades en l’estructura de les cases, mobles, productes de neteja i d’exterminació de plagues i decoració. La majoria d’aquestes, són volàtils i, per tant, emeten vapors a temperatura ambient. Aquests vapors acumulats són altament tòxics i irritants i estem altament exposats a ells. Són:
1. Formaldehid o formol: utilitzat en productes domèstics, materials de construcció (fusta aglomerada, teles per mobles, moquetes i catifes...), cosmètics i desodorants. En un espai tancat, l’efecte acumulatiu de tots els petits objectes que contenen aquest material provoquen irritabilitat de pell, ulls, nas i gola, dificultats respiratòries, mals de cap, fatiga, hemorràgies nasals, nàusees i podria ser cancerigen.
2. Organoclorats o hidrocarburs clorats: presents als plaguicides, dissolvents, líquids netejadors, PVC (clorur de polivinilo) i PCB (policlorobifenilos). Representen un gran perill per la salut i l’entorn ja que són tòxics i cancerígens.
3. Els fenols: com el fenol, desinfectant molt comú i irritant que forma part de netejadors, abrillantadors, ambientadors i productes per la higiene, i les resines sintètiques fenòliques utilitzades en plàstics durs, pintures, recobriments de teles i vernissos. Provoquen  erupcions cutànies, nàusees i dificultats respiratòries.
4. La decoració i els treballs domèstics: pintures, vernissos, dissolvents, quitamanchas, abrillantadors, plaguicides, detergents, netejadors de teles i moquetes, adhesius... tots aquest productes sintètics utilitzats per decorar o netejar les cases contenen compostos volàtils que emeten vapors perillosos (amoníac, aiguarràs, naftalina, acetona, hidròxid sòdic, clor, clorofluorocarbonatos...) per ser inflamables, malmetre la capa d’ozó i ser, alguns, cancerígens.
5. Els plàstics: de milions de tipus i formes, s’utilitzen per quasi tot en una casa. Els plàstics tous (com el PVC) són els més perillosos, ja que emeten gasos que són absorbits pel aliments i que provoquen defectes de naixement, càncer, bronquitis crònica i infermetats cutànies. Els acrílics i el polietilè són cancerígens. El poliestirè irrita ulls, nas i gola i provoca mareig. L’escuma de poliuretà dels mobles causa bronquitis i problemes cutanis. A més, si es cremen, emeten gasos i fums tòxics que poden arribar a ser mortals.
3. Concentracions perilloses de gas:  són gasos presents de forma natural a la Terra en petites quantitats i que nosaltres generem a la biosfera creant concentracions elevades i perilloses per la salut.
1. L’ozó: gas verinós inestable present en petites quantitats a l’aire i a l’atmosfera forma part de la capa que protegeix la biosfera de la radiació ultraviolada del sol. Però la contaminació no sorgeix per aquest ozó natural, sinó pel creat al incidir els raig UV del sol sobre els hidrocarburs i òxids de nitrogen de l’aire contaminat, de les descàrregues elèctriques d’aparells amb motors amb escobillas i fotocopiadores. En concentracions elevades es contaminant i perillós per a persones amb problemes respiratoris.
2. El radó: gas inodor, incolor i radioactiu derivat de la desintegració de l’urani-238, i que es troba de forma natural en les roques aigües subterrànies i la terra. Pot entrar a la casa a través de materials de construcció (pedres com el granit, totxos, guix i certs ciments), conduccions d’aigua i gas, i el mateix terreny (esquerdes, desguassos, formigó...). Els nivells alts d’aquest gas en l’interior són perillosos perquè emet raigs alfa i, quan s’inhala, irradia el sistema respiratori, i a la llarga produeix càncer.
4. Partícules a l’ambient: un habitatge de sis habitacions pot acumular en un any fins a 20 kg de pols, format per restes dels usuaris i mascotes, roba, mobles, materials de construcció, menjar, sutge i microorganismes de l’aire. Aquesta pols pot entrar als nostres pulmons o contaminar l’aigua, provocant diverses malalties i al·lèrgies.
1. Els microorganismes: com els virus o bactèries causants de infermetats com la grip, fins a la tuberculosi. La condensació en els banys i la cuina afavoreix la seva multiplicació i la creació de fongs que, com el pol·len, els àcars i els pèls d’animals i persones, desencadenen reaccions al·lèrgiques.
2. Les partícules tòxiques: també presents a la pols, com la fibra de amianto (d’antics materials de construcció), que a la llarga provoca càncer; la fibra de vidre (dels aïllaments), que irrita els pulmons, i el pols de plaguicides i plàstics i partícules de fum, que són irritants i tòxics.
3. Els metalls: entren al nostre cos a través de la pols, l’aigua i el menjar. Per exemple: el plom de les canonades d’aigua i el seu equivalent modern, l’òxid de titani, tots dos altament tòxics; l’alumini dels aparells de cuina, que reacciona amb el menjar i la seva absorció es relaciona amb l’Alzheimer, i el cadmi, el mercuri i el coure, considerats tòxics.
5. Radiacions i camps electromagnètics: tot el nostre cos està rodejat de camps bioelèctrics naturals procedents de la radiació procedent de la Terra, el Sol i els demés planetes, i depenem d’elles per la nostra salut mental i corporal. Però amb les noves tecnologies ha aparegut una contaminació per l’excés d’aquestes radiacions:
1. La contaminació electromagnètica: estar exposat permanentment a un camp electromagnètic dèbil (provocat pels circuits de la casa i tots els aparells elèctrics, televisors, ones electromagnètiques de radio i microones que ens envolten) pot ser perjudicial i provocar al·lèrgies, alterar el metabolisme i augmentar la tensió nerviosa. A més, viure a prop dels cables d’alta tensió suposa el risc de patir càncers, especialment leucèmia i tumors cerebrals.
2. La radiació ultraviolada (UV): la generació d’aquesta radiació per llampares augmenta el deteriorament de la capa d’ozó, ampliant-se així la radiació natural i fent-se perjudicial.
3. Les energies tel·lúriques: alguns científics creuen que treballar o dormir durant llargs períodes sobre àrees de radiació natural terrestre més intenses pot causar “estrés geopàtico”, que eleva el risc de sofrir malalties i càncers.

Tot això ens mostra que, amb les noves creacions i modernitats afegides als habitatges d’ara per crear el màxim confort, estem en realitat malmetent contra el medi que ens envolta, i el que es pitjor, la nostra pròpia salut.

Per això, crec que a l’hora de construir un nou habitatge o reformar-ne un d’antic s’ha de tenir present el seu efecte respecte el medi ambient i sobre nosaltres mateixos, creant així un espai el més natural possible, sense oblidar la comoditat. I per assolir aquest projecte, difícil fins a un cert punt, hem de col·laborar amb la natura i amb el que ella ens proporciona. Això antigament s’ha fet durant milions d’anys i ara, amb la nostra intel·ligència, tecnologia i ciència desenvolupades hauria de ser, a part de possible, molt més fàcil.