1. Introducció

Actualment, el nostre planeta està patint un creixement de la població que s’està acumulant a les ciutats, produït així una civilització/societat més urbanitzada i contaminadora que augmenta la gravetat dels problemes mediambientals ja existents. Si continuem així, l’any 2050 causarem un impacte ambiental quatre vegades més gran que en el 2000, fent que tinguem un planeta no apte per la vida, amb un aire irrespirable, aigua no potable, residus impossibles de gestionar i combustibles fòssils esgotats.

Com tots sabem, a la Terra s’està produint un gran canvi climàtic a causa de l’escalfament global produït pels gasos d’efecte hivernacle. Segons les dades de la OMS del 2003, aquest escalfament provoca unes 150.000 morts humanes a l’any i un munt d’efectes nocius sobre el nostre planeta:

·         L’augment de la temperatura global terrestre que provoca el desglaçament dels pols i el creixement del nivell del mar, que provoca la inundació de les ciutats costaneres.

·          La extinció de plantes, animals i ecosistemes complets a causa dels canvis de clima.

·         La desertització i desforestació de la majoria de la superfície terrestre.

·         L’augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems.

·         Els problemes de salut a causa de la contaminació de l’aigua i l’aire.

·          L’esgotament del recursos: energètics, aliments...

·         La immensa quantitat de residus generats impossibles de destruir.

El que tots no sabem és que l’ús de combustibles fòssils per a la calefacció, il·luminació i ventilació dels edificis és responsable del 50% de l’escalfament global, fent de l’industria de la construcció una de les activitats humanes menys sostenibles pel planeta. Els edificis, les infraestructures i les ciutats que construïm avui, amb una llarga vida útil  (més de 50, de 100 i de 500 respectivament), son consumidors de:

·         El 60% de tots els recursos mundials de materials.

·         El 50% de l’energia generada per escalfar, il·luminar i ventilar edificis, i un 3% per construir-los.

·         El 50% de l’aigua mundial es destinada a les aigües sanitàries dels edificis.

·         El 80% de la superfície de la millor terra cultivable.

·         El 60% de tots els productes fusters mundials i un 90% de les fustes dures.

Així, si la nostra societat es continua urbanitzant sense control i construint edificis consumidors de recursos i generadors de residus, el nostre planeta no podrà suportar el nostre ritme  de contaminació. Per això, una possible mesura per disminuir els gasos hivernacle, i així l’escalfament global i el canvi climàtic, seria començar a construir a gran escala habitatges sostenibles que es basin en els criteris d’arquitectura bioclimàtica i sostenible, és a dir, que funcionin amb energies netes i estalviïn al màxim energia.

En aquest treball vull demostrar que la utopia d’una casa autosuficient és possible i és la única solució per parar els efectes del gran canvi climàtic que ens ve a sobre i que podria canviar completament la nostra vida al planeta Terra o, fins i tot, destruir-la.

Abans de tot, per aprofundir en aquest tema, cal que defineixi alguns conceptes que hi tenen relació:

·         L’arquitectura sostenible es la que dóna la mateixa importància als factors ambientals, socials i econòmics al realitzar un habitatge.

·         L’arquitectura ecològica es basa principalment en els factors ambientals, tenint minoritàriament en compte  els factors socials i econòmics.

·         L’arquitectura bioclimàtica (o solar passiva) es basa en el disseny, els materials i les instal·lacions d’edificis, per tal que a través d’un ús més eficient de les energies naturals pugui reduir l’aportació d’energia externa.

·         L’arquitectura solar activa fa referència a l’aprofitament de l’energia solar mitjançant sistemes mecànics i/o elèctrics: col·lectors solars i panells fotovoltaics.

·         L’arquitectura autosuficient fa referència a les tècniques d’un sistema per aconseguir una certa independència de la vivenda respecte a les xarxes de subministrament centralitzades (electricitat, gas, aigua i inclús aliments) aprofitant els recursos de l’entorn immediat.

Aquesta última arquitectura és la que s’utilitza per realitzar habitatges autosuficients, en els que aprofundiré amb aquesta recerca.