3. L’habitatge autosuficient

Ara que hem entès el context social i ambiental en el que ens trobem i definit el tipus de projecte que hem de crear per solucionar els problemes esmentats, ens centrarem en aquest tipus d’habitatges que ajudaran a frenar  els efectes del impacte ambiental que provoquem.

L’habitatge autosuficient és aquell que està dissenyat per a ser independent: no depèn del suport de les xarxes  d’electricitat, sistemes municipals, sistemes de tractament de les aigües residuals, clavegueram de tempesta, serveis de comunicació i d’algunes vies públiques.

Aquests tipus d’habitatges utilitzen una arquitectura sostenible i bioclimàtica que els permet aconseguir el màxim rendiment i optimització energètica. Així, aconsegueixen tenir un consum d’energia neta proper a zero, perquè l’energia que consumeix prové del propi edifici, aconseguida mitjançant fonts d’energia renovables, i que es igual a l’energia demanada per aquest.

Demanda d’energia = Generació d’energia

Per tant, en el disseny i construcció del projecte s’ha de tenir en compte certs criteris sostenibles, apart dels bàsics per tots els edificis, amb els quals es millorarà l’eficiència energètica per aconseguir l’autosuficiència i sostenibilitat.

3.1   Criteris bàsics

Tot habitatge necessita complir uns mínims establerts per lleis físiques, estructurals i jurídiques per tal mantenir-se en el seu lloc de construcció i resistir tant l’activitat diària de les persones que hi viuran, com les adversitats ambientals de la zona. 

Per això, parlant amb arquitectes sobre quines són les característiques bàsiques necessàries per construir un nou habitatge, la seva resposta va ser: “Sense cap dubte, complir la llei: el Código Técnico de la Edificación”

En aquest llibre, format per tres parts i que es va renovant cada any, es recullen les exigències bàsiques que han de tenir els edificis en els àmbits de seguretat estructural, ciments, seguretat d’utilització i en cas d’incendi, salubritat i estalvi d’energia.

En aquests dos últims punts afegits recentment, s’exigeixen als habitatges unes mesures mínimes centrades en la salut dels habitants i del medi ambient. En la part de salubritat, es tracta la protecció contra l’humitat, la qualitat de l’aire, el subministrament i evacuació d’aigua i la recollida i evacuació de residus, per tal d’evitar els efectes nocius dels habitatges sobre les persones.

En l’estalvi energètic la llei demana als nous edificis unes característiques sostenibles mínimes per tal d’estalviar energia, tot i que, aquestes no permeten l’independència de l’habitatge. Aquestes mesures exigeixen:

• Una limitació de la demanda energètica de l’edifici.
• Un rendiment mínim de les instal·lacions tèrmiques.
• Una eficiència energètica de les instal·lacions d’aigua calenta sanitària. A Sabadell, es demana una  contribució per l’escalfament de l’aigua sanitària d’un 50-70%, depenent del volum d’aigua consumit. 
• Una contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica si l’edifici té us d’hospital, hipermercat, hotel, almacen, centre d’oci o pavelló, i superen una superfície màxima.

3.2   Criteris específics

Els criteris que anomenarem específics són aquells que incorporarem al nostre habitatge per aconseguir la seva independència i que superen per molt els valors abans esmentats del Código Técnico de la Edificación. Es basen en les característiques de l’arquitectura sostenible i bioclimàtica, que s’ajuden de la natura i l’entorn, aprofitant millor els recursos per aconseguir una casa sostenible i saludable que ens doni confort i benestar.